El tennis presenta una gran variabilitat, tant en la seva dinàmica durant el joc com en la seva possible preparació. No obstant això, no es tracta d'una situació caòtica amb infinitat de formes inicials, sinó que presenta un inici de cada unitat de joc en circumstàncies conegudes, així com un nombre de situacions que es repeteixen, i mitjançant el seu coneixement es podrà actuar sobre el conjunt de finals possibles. La complexitat del joc està clara per haver-hi una incertesa, però aquesta no és total i, de fet, les situacions de desordre total no provoquen processos complexos (Gell Mann, 1995) que permetin produir inferències.