Precoç, com La feble mental, enfronta una tormentosa i ambigua relació filial; una obra d'amb prou feines un centenar de pàgines que desplega davant el lector l'exuberància i la avasalladora força dels més grans. Molts han vist en Harwicz a la Virginia Woolf argentina, uns altres s'han obstinat a veure ressons que recorden al millor Joyce, uns altres, vestigis faulknerianos; sigui com sigui, del que no hi ha dubte és que aquesta autora argentina, més enllà de tota comparació, sempre odiosa, està cridada a renovar la literatura en llengua castellana. Una mare, un fill: tots dos desheretats, nous pobres europeus. Una relació filial viscuda al tall, al caient de l'amor, al caient de l'obsessió i al caient de perdre-ho tot, el món, quan aquest és l'altre. Una torsió brutal dels rols més tradicionals que qüestiona el significat mateix de la maternitat, els deures socials conferits a les dones i en concret aquest haver de que té a veure amb ser mare. Aquestes distorsions troben el seu reflex en un estil descarnat, despullat de tot ornament, convuls com la vida mateixa, on tot succeeix sense raó aparent, solament succeeix, sense més.