La vida de Valentina Cruz ha estat marcada sempre per un sentiment de no pertinença al seu entorn. No encaixava en la seva família barcelonina dominada per la figura d'un pare dèspota amb el qual va ser impossible el més mínim vincle afectiu. No encaixa al barri madrileny on viu ara, superficial i buit, i una vida social que no li aporta gens. No encaixa en la cultura oficial, que encastella la literatura fàcil i desarma el valor subversiu de la bona literatura. Encaixa amb prou feines amb la seva família, el seu marit i les seves filles, però és un encaix assolit a cop d'equilibris, estratègia, submissió i renúncies. Valentina Cruz busca en la literatura l'autenticitat que la vida li nega, s'encara a l'escriptura com a un mirall trencat que li retorna les seves ferides, es lliura a la lectura exigent, a la qual requereix esforç, a la qual ho qüestiona tot. Aquí és on busca el seu espai, un lloc incòmode però l'únic en el qual aconsegueix sobreviure....