Els seus textos sobre la qüestió jueva, que va escriure al llarg de més de trenta anys, no són tant uns exemples de les idees polítiques de Arendt, sinó més aviat el substrat de les experiències a partir de les quals aquestes idees van néixer i es van desenvolupar. És en aquest sentit que la seva experiència com a jueva és, literalment, el fonament del seu pensament, allò que ho alimentava tot i que no pensés en els jueus o en les qüestions jueves.