La literatura no solament diverteix. És també com un mirall on podem reconèixer-nos, sobretot quan l'artífex de la ficció és, com Cervantes, un escriptor de gran lucidesa i experiència. El Quixot no és solament una novel·la sobre les aventures d'un chiflado manxec que es creu cavaller errant, doncs abunda en històries que protagonitza l'amor. Amores platònics com el del Quixot per Dulcinea o apassionats com el de don Luis per donya Clara; entre iguals com Cardenio i Luscinda o entre persones de nivells socials diferents com Basilio i Quiteria; amor d'amistat, amor als llibres, els animals o a la naturalesa... En aquesta cartografia amorosa emergeix la intel·ligència, la raó, la voluntat, les passions, les emocions. L'amor a la virtual Dulcinea, es frega amb l'amistat de Sancho o l'ofici ventero de les rameras. La passió eròtica a la qual sucumbeix Grisóstomo s'alterna amb la llibertat de Marcela en negar-se a tal pulsió. La filosofia platònica ha imprès en Cervantes la seva fascinació per la bellesa, concebuda com a harmonia, concertació de parts. L'aristotelisme li ha ofert una visió realista, en la qual la matèria, el cos, no són presó, sinó que formen part de la naturalesa del món i de l'home. En una època amant del fragment i recelosa de la raó, el Quixot és un bufo d'aire fresc, doncs elogia el seny sense ser racionalista; defensa la voluntat sense caure en el voluntarisme i exalta les emocions sense deslligar-les de l'esperit en què nien. Els amors del Quixot és un apassionant viatge, una incitació a llegir d'una manera nova la novel·la cervantina.