La misèria emocional de Megg, Mogg, Mussol i Werewolf Jones és inesgotable. No rest for the wicked. Les peces, lluny d'anar encaixant, es van escampant pel tauler. Els personatges de Hanselmann se senten cada vegada més perduts i, la qual cosa és pitjor, no hi ha aspectes que trobin en el seu entorn un centre de gravetat permanent més enllà dels antidepressius i les menjades escombraries. En l'aquesta nou lliurament de la sèrie de antihumor de la dècada, els nostres protagonistes viatgen -amb catastròfiques conseqüències- a la capital del vici legalitzat de la vella Europa, Amsterdam, i es presenten nous presonajes: Jaxon i Dièsel, els plançons de WW Jones. Així no hi ha manera. On anem a arribar.