Després de l'èxit collit per les seves anteriors obres: El nas de Charles Darwin (Premio Prisma a la Divulgació Científica), L'escriptor que no sabia llegir (Premio Prisma a la Divulgació Científica) i L'home que parlava amb els dofins, presentem el quart volum de «Històries de la Neurociencia», amb nous personatges i noves investigacions, però mantenint aquest equilibri entre ciència i humanitats: ciència actual, suggeridora, escrita amb atractiu enginy i sentit de l'humor, i històries apassionants que resulten una lectura deliciosa. Benjamí Franklin i el canvi horari, güijas i neurociencia, la sinestèsia dels Nabokov, els ratolins Dostoievski, l'egua telépata, Cortázar i l'home del diluvi, el cervell de la Venus Hotentote... tots aquests casos i molts uns altres desfilen per les pàgines d'aquest nou llibre de l'aclamat escriptor de la divulgació científica espanyola. L'estudi de la ment és també l'estudi de qui som. Totes les creacions sublims de l'ésser humà -la literatura, la pintura, l'escultura o la música-, i també tots els nostres sentiments, pensaments i decisions, tenen lloc en el cervell. I des d'ell, des d'aquestes neurones que disparen guspires químiques enmig del torb, arribem a la nostra vida quotidiana, a les nostres llegendes, a les nostres pors ancestrals. En un àmbit com el de la Neurociencia, en el qual els descobriments se succeeixen a un ritme vertiginós, és imperatiu mirar cap a enrere per veure quant hem avançat, tot el que hem recorregut, i deduir així quant ens falta encara per descobrir, per saber. Una història pròpia de la nostra espècie, omple de fracassos i de passió, de riures i de por, de somnis i de dolor, de valents i malvats, del millor i del pitjor dels homes; perquè són en definitiva històries humanes aquestes històries de la Neurociencia. «Record perfectament el dia que vam veure per primera vegada les cases grans, a tanta gent, i sentim les botzines dels cotxes. Era com crèiem que havia de ser el paradís.» Minik