" La gaya ciència [és] el més personal de tots els meus llibres " , li escrivia Nietzsche a Paul Rée a la fi d'agost de 1882. Poc abans (a mitjan juliol de 1882), en una carta a Rohde comentava: " Aquest llibre és un retrat meu " . Sens dubte, Així va parlar Zaratustra tindrà sempre per Nietzsche un caràcter especial, però no serà ja tan personal com l'esperança que s'expressa en La gaya ciència. Per això, podrà seguir dient en l'últim any de vida lúcida que " els llibres que em són més simpàtics són els intermedis, Aurora i La gaya ciència (són els més personals) " . El caràcter personal de la gaya ciència està íntimament lligat a l'experiència d'una curació, a la gratitud amb la qual es viu la convalescència. Com diu el pròleg a la segona edició, l'obra neix com la gran festa d'un esperit que ha experimentat durant llarg temps una gran pressió, resistint-la pacientment, sense sotmetre's, però al mateix temps sense esperança.