Explicar el món al seu fill Cris, que va néixer amb paràlisi cerebral fa més de trenta anys, és per a Andrés Aberasturi una tasca dura i adolorida. Però l'autor d'aquestes pàgines honestes i sense adorns, que solament pretén deixar testimoniatge d'una part de la seva veritat, la considera essencial per combatre el desassossec. «Andrés fa parlar a Cris. A les seves mans, a la seva cadira, als seus moviments, al seu sempre implorada somriure, al seu mutisme, Andrés els dóna vida», com bé explica Javier Sádaba en el pròleg. Un crit callat. Una lluita contra el món. Una cadena de «perquès» que no acaba mai. El valent exercici de sinceritat d'un pare desolat.