En els judicis importants crims sonats i terribles que han omplert titulars m'he trobat observant l'emmanilla de l'home que seu al banc dels acusats i preguntant-em què en sàvia ella realment, o què en volia saber.
El teu també la deus haver vist, als notícies. Potser t'hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home als escalis dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell.
Però què passa quan els càmeres pleguen vés-los i el món deixa d'observar?.
Fiona Barton