Baixes pressions és, sens dubte, un text en el qual no es busquen, com s'aspiraria a través de la màxima o del apotegma filosòfics, veritats universals, paraules litografiadas: la seva fi és lletrejar un món personal. Ens allunyem del potencial «novel·lista», del «receptari» d'usos i costums dels moralistes francesos, para apropem a una subjectivitat moderna -per què no postmoderna?- marcada per un pensament fragmentari i divers. D'aquesta manera, i amb cita de Rilke, «Qui parla de victòries? Sobreposar-se és tot», ens situem fora dels discursos triomfants i conclosos, fora de qualsevol sistema filosòfic que no es formuli a manera d'il·luminació. Centelleigs personals en els quals conviuen la inspiració greguerística, l'humor negre, la reflexió social o una veta de persistent desengany. Una veu, en fi, madura, sense por a aprofundir en les cicatrius de l'ésser humà i amb clara voluntat literària.