«Entre els fragments conservats del poeta grec Arquíloco, un diu: ?Moltes coses sap la guineu, però l'eriçó sap una sola i gran?. La fórmula, segons Isaiah Berlin, pot servir per diferenciar a dues classes de pensadors, d'artistes, d'éssers humans en general: aquells que posseeixen una visió central, sistematitzada, de la vida, un principi ordinador en funció del com tenen sentit i s'assemblen els esdeveniments històrics i els menuts successos individuals, la persona i la societat, i aquells que tenen una visió dispersa i múltiple de la realitat i dels homes, que no integren el que existeix en una explicació i ordre coherent, doncs perceben el món com una complexa diversitat. Berlin, després de formular-la, s'apressa a prevenir-nos contra els perills de qualsevol classificació d'aquesta naturalesa. En efecte, elles poden ser artificials i fins a absurdes. Però la seva no ho és. Tot el contrari: mossega en carn viva i resulta iluminadora per entendre dues actituds davant la vida que es projecten en tots els camps de la cultura.» Mario Vargas Llosa