Kate Bolick va créixer pensant que acabaria casant-se. Fins i tot tenia una data límit per fer-ho: els trenta anys. Es va concedir fins llavors per estudiar, experimentar i decidir què fer amb la seva vida professional. No obstant això, quan va arribar a la trentena aquest desig de casar-se s'havia evaporat. Una nova dècada carregada d'ambicions s'obria davant ella. I el matrimoni es convertia en una molèstia. K. Bolick no ha escrit un llibre d'autoajuda ni una guia inspiracional. A través de la seva mirada i de la seva experiència aconsegueix explicar com la literatura de Edna St.Vincent Millay, Maeve Brennan, Edith Wharthon, Neith Boyce i Charlotte Perkins Gillman la van ajudar a apassionar-se, a no buscar en els altres sinó en ella mateixa, a viure com una dona que no necessita de ningú per construir la seva identitat.