"Aquest llibre és un text mestís, tant política com estèticament. En ell s'entrecreuen autobiografia, assaig i poesia amb una escriptura que desafia la linealidad narrativa i es llisca entre les llengües que van definir les experiències vitals de Anzaldúa: espanyol, anglès, náhuatl, mexicà del nord, tex-mex, chicano i pachuco, per produir un nou discurs crític que impedeix esencialismos i pretén, per contra, celebrar les múltiples identitats en les quals es reconeixen els subjectes fronterers i que donen forma a la consciència de la trucada Nova Mestissa. Anzaldúa desenvolupa, d'una banda, una redefinició de la identitat nacional chicana, fundada en el mite de Aztlán, així com una transformació del discurs de mestissatge ideat per Vasconcelos, per proposar un nou subjecte mestís dona: la Nova Mestissa, subjecte heterogeni, marginal i d'herència indígena; dona de color, lesbiana i habitant de la frontera, la identitat de la qual es construeix a partir de les seves lluites i del seu origen racial, lingüístic i històric, i el reconeixement del qual problematiza la universalitat heteronormativa, patriarcal i excloent amb la qual el col·lectiu i el moviment chicanos havien concebut el seu discurs d'identitat ètnica". María Teresa Vera-Rojas