El fet va passar gairebé desapercebut. Al gener del 2015, a Rússia, els alts funcionaris, els governadors regionals i els quadres directius del partit Rússia Unida reben un singular obsequi d'Any Nou procedent de l'Administració presidencial: llibres de filosofia! Es tracta d'obres de pensadors russos dels segles XIX i XX. Si Gogol ressuscités ens descriuria a aquests imponents personatges, acostumats als restaurants més elegants i als bons cotxes, suant tinta amb la lectura d'unes pàgines plenes d'especulacions sibilinas. Però no queda un altre remei que aplicar-se i passar les nits debanant-se els sesos. El mateix president ha citat recentment a aquests autors en diversos discursos crucials, així que cal tractar d'entendre el que ha volgut dir. D'altra banda, els més perseverantes han trobat en aquests llibres una sèrie de fórmules que ressonen estranyament, com una reminiscència d'uns altres temps: el paper de guia de la nació en una democràcia autèntica, la importància de ser conservador, la preocupació per ancorar la moral en la religió, la històrica tasca del poble rus enfront de la mil·lenària hostilitat d'Occident... En aquest assaig, Michel Eltchaninoff tracta de respondre a la pregunta que tothom es fa des de l'annexió de Crimea, episodi que a Rússia s'ha elevat a la categoria d'acte fundacional. Què li passa a Putin pel cap en aquest començament de segle imprevisible? La filosofia russa ben podria ajudar-nos a comprendre la seva estratègia en el moment actual, quan els profetes del conservadorisme, de la «Via Russa» i del «imperi eruasiático» cobren fort impuls en el Kremlin.