Campos de mort. Geografia del mal no pretén ser un inventari de la crueltat, sinó un esclat de la profunda vileza que caracteritza a la nostra espècie. A les seves pàgines es desentranya la implacable evidència de la sang i les llàgrimes vessades per milions de deportats, víctimes de la gana, l'esgotament, les malalties o, simplement, l'assassinat. Campos d'extermini, tortures, experiments mèdics aberrants, mà d'obra esclava, inhumanes condicions de vida. Crims com els de l'Holocaust, les comeses pel règim estalinista o els de el Jémer Rojo, juntament amb les massacres i violacions en l'antiga Iugoslàvia -entre altres barbaritats- constitueixen monuments a la infàmia universal. Els qui pensin que la maldat de l'ésser humà ha passat a segon plànol trobaran analogies que els deixaran sense alè, i els entrarà el dubte de si qualsevol d'aquests horrors poden tornar a repetir-se algun dia. Aquestes eloqüents pàgines d'espanto i mort posen punt final a la trilogia que Miguel del Rei i Carlos Canales han dedicat al violent segle XX, marcat per la tragèdia de dues guerres mundials.