llaurem-nos un moment i pensem quantes imatges hem consumit al llarg del dia. Entre la publicitat que s'expandeix per la ciutat, les sèries amb les quals ens divertim o les fotografies del periòdic amb el qual pretenem entendre el que passa al nostre al voltant, les imatges són probablement el tipus d'informació més potent que arriba fins a nosaltres. En contra del que molts pensem, aquestes imatges tenen un paper central en les nostres vides, perquè no solament relaten o diuen, sinó que les imatges fan: ens fan sentir-nos malament, ens fan anar al gimnàs, ens fan enfadar-nos amb la nostra parella perquè no compleix les expectatives visuals que desitgem, ens fan odiar, cridar i, fonamentalment, ens fan comprar. A causa de l'enorme poder que les produccions visuals tenen en les nostres vides, aquest llibre destaca la idea que totes les imatges tenen conseqüències, conseqüències tan importants com guanyar una guerra -la guerra freda es va guanyar amb la imatge de l'home nord-americà trepitjant la lluna-, justificar una altra -pensem en aquest moment en les espectaculars imatges de la caiguda de les Torres Bessones- o contribuir l'augment de les morts per violència de gènere. I totes i tots sabem per què ocorre això; ocorre perquè ningú ens ha ensenyat a mirar les imatges i perquè la potència profundament política de totes elles es desarticularia si aprendre a mirar es considerés una competència bàsica per al món que tenim i pel qual ens espera. Per aquesta raó, aquest llibre ofereix unes idees bàsiques des d'on desarticular el poder que les imatges tenen en el nostre dia a dia. Això no són les Torres Bessones, publicat per primera vegada en 2006 i ara reeditat revisat per l'autora, mai ha estat tan necessari com avui, perquè mai abans han existit tantes imatges en les nostres vides i mai abans el seu poder transformador ha estat tan fort.