Ni tan sols era capaç d'entendre aquells horribles sentiments que jugaven divertint-se en el meu pit mentre oprimien la meva ànima. Era una tortura, un desconsol punxant. Vaig tractar que desaparegués aquesta sensació d'un milió de formes, però les ferides solament empitjoraven. Em van convertir en una simple bestiola rara amb el qual poder entretenir-se en les insofribles estones d'institut. Els dolorosos records m'encegaven, em deixaven sense respiració. Ja era massa tarda. Ningú podia salvar-me. L'institut no és el que sembla, els seus murs amaguen més secrets dels quals us podeu imaginar. Esteu preparats per descobrir-los?