El món de Mariana Enriquez no té per què ser el nostre, i, no obstant això, ho acaba sent. Basten poques frases per trepitjar-ho, respirar-ho i no oblidar-ho gràcies a una viveza emocional insòlita. Amb la quotidianitat feta malson, el lector es desperta abatut, pertorbat per històries i imatges que mai aconseguirà treure's del cap. Les autodenominades «dones ardents», que protesten contra una forma extrema de violència domèstica que s'ha tornat viral; una estudiant que s'arrenca les ungles i les pestanyes, i una altra que intenta ajudar-la; els anys d'apagades dictades pel govern durant els quals s'intoxiquen tres amigues que ho seran fins que la mort les separi; el famós assassí en sèrie anomenat Petiso Orejudo, que només tenia nou anys; hikikomori, màgia negra, la gelosia, el desamor, supersticions rurals, edificis abandonats o encantats... En aquests onze contes el lector es veu obligat a oblidar-se de si mateix per seguir les peripècies i investigacions de cossos que desapareixen o bé reapareixen en el moment menys esperat. Ja sigui una treballadora social, una policia o un guia turístic, els protagonistes lluiten per apadrinar a éssers socialment invisibles, indagant així en el pes de la culpa, la compassió, la crueltat, les dificultats de la convivència, i en un terror tan profund com a versemblant. Mariana Enriquez és una de les narradores més valentes i sorprenents del segle XXI, no només de la nova literatura argentina a càrrec d'escriptors nascuts durant la dictadura sinó de la literatura de qualsevol país o llengua. Mariana Enriquez transforma gèneres literaris en recursos narratius, des de la novel·la negra fins al realisme brut, passant pel terror, la crònica i l'humor, i aprofundeix amb dolor i bellesa en les arrels, les flames i les tenebres de tota existència.