Els déus de la Revolució, obra pòstuma de l'historiador anglès Christopher Dawson, és una mica més que un llibre sobre les revolucions il·lustrades, les seves causes i les seves conseqüències socials, econòmiques o polítiques. El seu fil conductor ho conforma la idea, sempre present en l'obra de Dawson, que la religió és el germen de tod a civilització i que, en circumstàncies excepcionals, aquella s'expressa imperiosamente per lleres alternatives. El llibre s'estructura en tres capítols que aborden, respectivament, la gènesi cultural de la Revolució francesa, els fets centrals de la mateixa (amb especial atenció a la mentalitat i la manera d'actuació dels revolucionaris) i l'impacte que aquesta va provocar en la història subsegüent. L'originalitat del seu plantejament, enfront de la historiografia més habitual, radica en el seu acostament al procés revolucionari Il·lustrat des de la perspectiva de l'expulsió del cristianisme per part de la cultura generada per ell.