ELS ULLS D'ELSA, publicat per Louis Aragon en 1942, és el llibre més reconegut de l'autor i considerat una de les obres majors de la poesia francesa del segle XX. Els ulls d'Elsa constitueix un dels més bells cants d'amor que un poeta hi hagi mai escrit. Inspirat en Elsa Triolet, la seva dona i una de les més importants escriptores franceses d'origen rus, comprèn vint-i-un poemes d'excepcional bellesa, transidos d'història íntima, imatges commovedores i una penetrant sensibilitat. Durant la Segona Guerra Mundial, Louis Aragon va prendre partit per la resistència contra el nazisme. Denominat "l'últim poeta cortès", Aragon rememora la glòria dels vells trobadors provençals a través del seu cant a la dona estimada. Precisament escriu aquests poemes a la zona no ocupada del sud-est francès, el mateix territori on va florir la lírica occitana trovadoresca, que el poeta considera un símbol de cultura pròpia i motiu d'orgull nacional davant l'invasor. Convençut que la poesia pot ser una efectiva arma de combat, Els ulls d'Elsa suposa una contribució poètica a la resistència francesa i un himne estripat d'amor a França.