La lírica grega arcaica no és tant expressió íntima, subjectiva, dels sentiments més profunds del poeta, com a testimoniatge fidel, veraç ressò, de les profundes transformacions socials i polítiques que va experimentar Grècia entre els segles VII i V a. de C., tals com la progressiva consolidació de les ciutats-estat, la successió de tiranies amb major o menor suport popular, la incipient amenaça
de l'imperi persa o els començaments de la democràcia atenesa.
El poeta arcaic és testimoni d'aquests canvis i de les seves conseqüències per a la col·lectivitat i per al propi individu, i moltes vegades també el seu protagonista, i així reflexiona sobre ells i els posa en paraula -cantada o recitada-, en l'àmbit privat del sympósion i també en l'àmbit públic
de la festa, on els grups humans prenen consciència de la seva pertinença a una determinada classe social o estructura política.
Així ho sabrà apreciar el lector de De homes i déus, antologia bilingüe acuradament preparada per Fernando García Romero, en la qual a més d'una contextualització precisa de la lírica grega arcaica, també se li ofereix al públic un detallat estudi de cadascun dels poetes que donen forma a l'obra.