En 1946, després de cinc anys a la presó -primer en un camp de concentració nazi com a presoner de guerra soviètic, després com deportat (i falsament acusat de traïció) en el gulag rus de l'Àrtic-, Lev Mishchenko, de 29 anys, rep inesperadament una carta de Sveta, la seva estimada, sobre qui mantenia poques esperances que seguís viva... Separats durant catorze anys, van romandre fidels l'u a l'altre i ens van llegar la més extraordinària història d'amor del segle xx: un sorprenent monument a l'amor: més de 1500 cartes entre tots dos escrites mentre Lev lluitava per sobreviure en un dels camps de treball més infames de Stalin. Enviades dins i fora del camp, d'amagat, per treballadors i oficials, aquestes cartes, belles i sorprenentment no censurades, són d'una extraordinària immediatesa i ens permeten descobrir el món interior de dues persones sorprenents. Les cartes de Svetlana són un testament de la constància i l'esperança, fins i tot al fosc món del Moscou de postguerra. Les de Lev, escrites amb summa cura i tendresa, són esquinçadores, en un intent de tranquil·litzar a Svetlana i, al seu torn, amb el desig de crear un record inesborrable de les terribles condicions en les quals estava vivint. Cadascun dels seus escrits podia haver estat l'últim... Orlando Figes narra la història de Lev i Sveta amb increïble precisió i delicadesa, reconstruint brillantment el panorama en el qual les seves narracions es despleguen. El nostre coneixement històric s'aguditza amb aquestes cartes, l'únic document escrit real conegut durant el gulag de Stalin, però, a més, i sobretot, ens sentim fascinats per la història d'una parella que, arrossegada pels esdeveniments, mantenen el seu amor viu malgrat la distància, el temps i les circumstàncies. Com aquest fascinant llibre mostra, fins i tot en els pitjors temps i moments, l'amor, el compromís i l'esperança poden triomfar...