Per molt que es consultin xifres de vendes, estadístiques o testimoniatges històrics, difícil serà trobar en la història de la filosofia un llibre que hagi adquirit tanta fama i popularitat com Així va parlar Zaratustra de Friedrich Nietzsche. És una d'aquestes obres universals, tan escasses en nombre, que han transcendit disciplines, gèneres, fronteres i idiomes, i que han arribat a formar part d'això que es diu confusament «cultura general». La seva profunda influència en l'àmbit cultural europeu, implica que una investigació conseqüent del seu impacte en les diferents nacions del nostre continent, ha de convertir-se necessàriament en una història de la cultura europea del segle XX. Amb aquesta obra Nietzsche va abandonar el projecte d'una «Nova Il·lustració» i va apostar per una superació del nihilisme amb l'ajuda de tres conceptes fonamentals: la «voluntat de poder», el «superhome» i la «eterna tornada». Per expressar aquesta superació Nietzsche va experimentar amb una nova forma que consistia en una «dramatització» de la filosofia. Per oferir al lector una perspectiva més àmplia del treball de Nietzsche, i facilitar així l'accés al seu procés creatiu, completem l'edició (a part d'un extens pròleg i nombroses notes crítiques) amb una selecció dels textos més significatius pertanyents als fragments pòstums referits al Zaratustra, així com altres variants descartades per l'autor i que apareixen en els diversos manuscrits. També, per facilitar la comprensió de l'obra de Nietzsche, hem afegit el capítol de Ecce homo, on l'autor relata la gènesi d'Així va parlar Zaratustra i realitza una autoanàlisi de les seves intencions, a més d'aquells passatges de la correspondència de Nietzsche que fan referència explícita a la seva obra.