Construït a partir dels propis testimoniatges de Francisco Ayala en les nombroses entrevistes que va concedir als mitjans, especialment durant l'última etapa de la seva vida, aquest assaig biogràfic llança llum sobre una de les figures fonamentals de la literatura espanyola del segle XX. Després d'una primera part en la qual s'aborda la trajectòria anterior al retorn definitiu de l'autor a Espanya, una vegada conclòs el llarg exili, Antonio Astorga rastreja les declaracions d'Ayala als mitjans agrupant-les per fites que es corresponen amb la volta a Granada, la publicació de les memòries, l'ingrés en la Real Acadèmia, la creació de la Fundació que porta el seu nom, el centenari del naixement o la concessió de premis com el Nacional de Literatura, el de les Lletres Espanyoles, el Cervantes i el Príncep d'Astúries. Al fil de les paraules d'Ayala, complementàries de les seves obres autobiogràfiques, l'autor compon una semblança que recull alguns dels temes i episodis d'un itinerari tan dilatat com extraordinàriament fecund.