Trencatenebres és com una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen tot d'històries, per boca dels seus personatges, que van narrant cadascun la seua història i alhora construint la història de tothom. És una novella·la històrica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valencià, del 1919 al 1937, entre metges i llauradors, feixistes, anarquistes i valencianistes. És una novella·la policíaca, amb un assassí en sèrie que veu de lluny, és desboca amb el caos de la guerra civil i deixa una estranya marca sobre els seues víctimes. És una novella·la sobre un amor, si no impossible, dificultós com tots els amors, una novella·la sobre la difusa frontera entre el bé i el mal, sobre els esperancis perdudes, sobre la distància entre el desig i la realitat, sobre els obstacles que els dons i els hòmens, però sobretot els dons, troben per a poder ser allò que volen ser o allò que són, tot buscant la llum entre els tenebres.