En aquests dos breus escrits de Malebranche, inèdits en espanyol, trobem bona part dels conceptes essencials de la seva metafísica i la seva antropologia, però exposades dins del fragor d'algunes de les principals controvèrsies que van marcar els debats filosòfics-teològics del segle XVII. Per això, l'interès de tots dos escrits depassa el del mer coneixement del pensament del filòsof i teòleg oratoriano, ja que ens permeten aprofundir en la comprensió d'una època d'importants fractures i canvis accelerats en la qual ja comença a apuntar l'home de la Il·lustració en substitució de l'home del Barroc. Més enllà del seu atractiu per als historiadors del pensament modern, aquests dos textos poden enriquir també les nostres reflexions i debats sobre alguns problemes teòrics i pràctics de gran actualitat, tals com la qüestió de la unitat entre l'amor desinteressat i el desig de felicitat o els fonaments racionals del diàleg entre subjectes de diferents tradicions religioses i culturals.