Durant anys van circular rumors sobre l'existència d'unes cintes que contenien les converses de Orson Welles amb el jove cineasta Henry Jaglom mentre esmorzaven. Els enregistraments no eren una mera llegenda, existien i s'havien registrat entre 1983 i 1985, al final de la vida del llegendari cineasta, però van passar anys acumulant pols en un garatge. Ara veuen per fi la llum editades per Peter Biskind. Són un document excepcional, en el qual el enfant terrible d'Hollywood, el geni postergat que sobreviu amb el que guanya com a actor, parla a calçons llevats de cinema -considera a Hitchcock sobrevalorado, no suporta les pel·lícules «terapèutiques» de Woody Allen-, de literatura i de política. Welles rememora la seva pròpia carrera -la recepció de Ciutadà Kane, la seva participació en El tercer home...- i a les personalitats del vell Hollywood a les quals va conèixer. I així, apareixen l'ego de Laurence Olivier, la roba interior de Dolores del Riu, Bogart rondinant sobre Casablanca, Katharine Hepburn parlant de sexe, Charles Laughton angoixat per la seva homosexualitat, Charles Chaplin, Rita Hayworth, Marlene Dietrich... «És evident que a Welles no li cohibia la presència de la gravadora. El llibre és un tresor de chismografía sobre l'Hollywood clàssic, però si només anés això seria com a molt un divertimento. Per sort és a més una font per entendre a Welles, el director i l'ésser humà» (Richard Brody, The New Yorker). «Una immersió meravellosament fluïda en la ment de Welles. Replet d'observacions mordaces sobre el cinema, el teatre, els cineastes, els actors, la política i l'essència de l'art d'explicar històries» (Eric Kohn, Indiewire). «Un home els vasts coneixements del qual i experiència probablement no seran mai igualats en la indústria. La bona notícia és que les seves declaracions sobre cadascun dels temes que aborda són alternativament penetrants, iluminadoras, impactants, grolleres, divertides, honestes o tot alhora. M'he llegit el llibre d'una asseguda i no em puc imaginar a ningú fent-ho d'una altra manera» (Steven Soderbergh).