De les cendres del somni llibertari i hippie dels seixanta, sorgeixen la desorientació i un vertigen que en «Llanxa ràpida» no només funcionen com el rerefons de la novel·la (i de l'època) sinó que es converteixen en la forma mateixa de la narració, una narració accelerada, nerviosa, intermitent: llistes, fragments, vinyetes de vida, acudits, paràgrafs elèctrics que esdevenen inventaris i collages de la consciència... Una manera d'atrapar l'efímer, el canvi continu que s'escorre entre les nostres mans incessantment. El llibre posa en joc una (amb)fusió entre el tot i les parts, entre el literal i el figurat, la seducció i l'amenaça, la causa i l'efecte.