A l'altura dels Pirineus un ancià ermità s'ha donat a la tasca d'escriure la història universal en clau íntima. Què amaga? Guiada per l'obsessiva però juganera mirada del seu narrador, Coronel Llàgrimes traça l'esclariment d'aquest secret vital. Comparteix, de certa manera, la capritxosa ambició del seu protagonista: reduir el món a unes quantes cites, a unes quantes imatges, a uns quants instants. Xifrar la història. I així, la narració d'una jornada arbitrària dins de la vida del seu enigmàtic protagonista dóna pas a una cartografia vital que acaba per elucidar, en clau tragicómica, la història política del segle passat: de la Rússia de la Revolució d'Octubre fins al Mèxic dels vint, de l'Espanya de la Guerra Civil fins a les llunyanes illes del Carib, aquesta novel·la-catàleg esbossa, gairebé en instantànies, la vida d'un home que no va estar a l'altura del seu temps. La seva èpica és aquella de l'home privat, la seva història la d'una societat condemnada al capritx informàtic. Fina, subtil, elegant, extravagant, rara, Coronel Llàgrimes suposa el brillantíssim debut narratiu del jove escriptor costarricense-porto-riqueny Carlos Fonseca, considerat per Ricardo Piglia com el seu alumne més brillant de la Universitat de Princeton. Una novel·la sobre les formes en les quals xifrem les nostres passions, sobre les maneres en què transformem els nostres temors en escriptura. «L'òpera primera de Fonseca té la forma d'un caleidoscopio verbal intrigant i inoblidable» (Ricardo Piglia).