Baudelaire retrata en aquests poemes l'amor, la depravació de l'home, la desesperació i la mort asseient les bases de l'estètica de l'avantguarda simbolista que va influir en autors com Rilke, Rimbaud o Valéry. En aquesta edició, prologada i traduïda per Carlos Pujol, s'inclouen els sis poemes prohibits que figuraven en la primera edició deLas flors del mal i vint poemes més de l'autor publicats a posteriori.
«Baudelaire, que és encara un romàntic, és ja un simbolista, està sempre mostrant-nos el seu cor al nu, però el seu vers va més enllà de l'anècdota personal per adquirir el misteriós valor de la paraula en si. Se somia a si mateix amb una passió i un art que converteixen el somni en poesia, en música significativa. I darrere dels somnis, la fe i les paraules li fan immortal.»
De la introducció de Carlos Pujol