Des que a Europa van començar a formar-se els moderns Estats liberals fins als nostres dies, el control de la població a través de l'espai ha estat una de les claus del govern de la societat. Tal pràctica, que interconnecta aspectes molt variats de l'activitat humana, ha deixat les seves petjades territorials a les fronteres, en els usos del sòl, en les infraestructures, en la morfologia de les ciutats o en l'edificació, per posar alguns exemples. El control de l'espai, i els espais de control resultants d'aquest exercici, no són alguna cosa merament repressiu. Es tracta més aviat d'accions que, amb diferents estratègies i intensitats, aconsegueixen crear les bases de la governabilitat, la regulació i el funcionament dels sistemes socials, a força de modelar voluntats, oferir o impedir oportunitats o marcar els llindars del permès. El seu acompliment abasta des de les línies mestres de l'alta política a l'estricta organització del quefer quotidià dels individus, passant per l'organització del territori, la planificació de les ciutats o la construcció d'edificis, entre altres qüestions. El XIII Col·loqui Internacional de Geocrítica, celebrat a Barcelona a principis de maig de 2014, va estar dedicat a la reflexió sobre aquest tema des d'una perspectiva històrica àmplia. Des de l'escala del territori fins a l'organització urbana i l'edificació. Aquest llibre és una selecció dels textos presentats al referit Col·loqui.