«Pensa en la neu encegadorament blanca de les altes muntanyes. Pensa llavors en la neu, quan està prop de l'home i és, una vegada i una altra, calcigada. Pensa en les neus brutes. Potser aquest conte hauria de cridar-se La fada de les neus brutes». Tothom passa per males èpoques, fins i tot els éssers màgics. Però les fades, com tots, també tenen moments de felicitat, efímera o no. Perquè en això consisteix la dualitat de la vida. Fades deprimides, mutantes capaces de condensar un mes en un segon, mofetas psíquiques, peixos explosius i inquilins immortals poblen el món dels relats de Santi Balmes, on ell mateix se submergeix com a protagonista, barrejant realitat i ficció amb el seu inconfusible estil a cavall entre l'humor i la lírica.