És habitual que en els llibres de teoria i història de l'arquitectura els habitatges apareguin representades únicament per les seves sales d'estar, deixant de costat la resta d'habitacions. Semblés que, malgrat el seu major nombre, el dormitori no tingués transcendència alguna en un habitatge. Senzillament no es pensa en ell. El predomini de la sala d'estar sobre qualsevol altre tipus d'estada limita el potencial que podria tenir l'habitatge contemporani. Aquest assaig advoca per una casa amb major sentit i complexitat i, a través de la reflexió entorn de l'habitació amb usos diversos, defensa l'ambigüitat i la no especialització dels espais domèstics. Per a això Xavier Monteys recorre a una col·lecció variada d'estades de procedència heterogènia. Trobem habitacions davant les quals s'ha desempolsat la mirada per tornar a observar-les, altres extretes d'alguns textos literaris o tretes de llenços d'exposicions i museus, i altres procedents d'instal·lacions i experiments realitzats per artistes contemporanis. El conjunt es converteix en una casa amb moltes habitacions que permeten diferents maneres de vida i per la qual podem transitar d'una manera imaginària i, sobretot, desencadenar un flux de noves mirades que transformin la nostra concepció reduccionista de l'habitatge contemporani.