«Europa i el miracle del seu art. Europa i les grans creacions de les seves mitologemas. Europa i el misteri de l'home. Europa i la deshumanització de l'art, del mite i del misteri: el buit del seu nihilisme. Europa "aprenent de bruixot", en les seves "teories" de mirar-se el melic i indicar alhora el camí del misteri. Europa, sempre arrelada i desarrelada en i de les seves arrels: el logos grec, el ius romà i la profecia bíblica. D'aquestes arrels neixen els monestirs, les catedrals, la universitat, el poema, el gregorià i les cantates, el renaixement, la declaració dels drets de l'home... i l'horror de les seves guerres. [...] Aquest tot ha arribat a nosaltres, a manera de tres herències, diversificat segons el veure de Grècia i la seva tradició indoeuropea; el sentir d'Israel i la seva tradició mesopotàmica; i el tocar (tacte - agrado - olfacte) de la tradició oriental i la seva manera mediterrània d'expressar-se en l'hel·lenisme. Sobre aquestes tres herències diversificades que, no obstant això, formen un tot, versa aquesta lectura sobre l'Europa cristiana. Una lectura, potser arriscada, que pretén abastar aquests tres camps semàntics: l'art com a epifania, l'escena com a dramatúrgia, i el misteri com a veritat interior del símbol». Aquesta obra pòstuma de Vicente Martín Pindado inclou col·laboracions dels seus amics, que han volgut retre homenatge «a qui ja no està entre nosaltres, però que dicta d'alguna manera la nostra vida, i segueix present en la ment i en el cor».