Escriu Juan Antonio Masoliver Ródenas que la nostàlgia és un miratge al que cal combatre, perquè recull i idealitza un passat que molt probablement no va existir i que ens obliga constantment a donar-li forma. El cec en la finestra és precisament una reconstrucció estripada de la memòria de l'autor: el discurs del cec no es desenvolupa en una narració, sinó en una allau d'imatges viscudes, altres recordades i altres fantasiades, amb escenes escruixidores per la lucidesa de qui sembla parlar-nos des de la mort, instal·lat en l'oci de la dimensió on no existeix el temps. Masoliver Ródenas increpa a coneguts i enemics, als amors no corresposts i als quals sí van tenir resposta, en aquest llibre que és també una acceptació del pas del temps i de l'acostament al final del trajecte.