El conclave de març de 2013 va fallir la història de l'Església catòlica amb el nomenament del primer papa d'Amèrica Llatina. Des del jurament, Jorge Mario Bergoglio va engegar la seva revolució pacífica en escollir el nom de Francisco, en homenatge a Sant Francisco d'Assís. Des d'aquest moment es va perfilar com el pontífex dels pobres. El jesuïta va arribar al tron de Sant Pere per salvar a l'Església d'un suïcidi. Va ser impulsat de manera fonamental pels cardenals d'Estats Units, contra la corrupta i burocratitzada cúria vaticana. El seu antecessor, Benedicto XVI, va renunciar en ser derrotat per la traïció i una guerra de poder sense límits que es va donar al Vaticà. Aquesta batalla de cardenals pel control de l'Església catòlica es va estendre fins al conclave. Un pacte del diable va intentar oposar-se a un grup de purpurados que volia renovar i netejar la casa de Déu de tants dimonis. L'elecció inesperada del papa Francisco va renovar la fe i va encoratjar l'esperança de canvi en 1100 milions de catòlics al planeta, però va deixar al vicari de Roma en la primera línia de foc. La seva revolució pacífica implica enfrontaments amb forces del mal camuflades en sotanes. La purificació del Banc de Déu, la renovació de la cúria vaticana i l'objectiu d'imposar una Església pobra i per als pobres tenen al papa en alt risc. Des de l'Edat Mitjana un pontífex no corria tant perill.