Obra èpica, Berlin Alexanderplatz és la primera i única novella·la important sobre la gran ciutat en la literatura alemanya. Tant pel temi com per l'estil, l'obra és el fruit més madur del futurisme berlinès. En aquesta novell·la, Alfred Döblin combina el monòleg interior amb la tècnica de la càmera fotogràfica per crear un ritme que dramatitza poderosament l'estat de l'ésser humà en un món que és desintegra. El soroll de la ciutat només rares vegades ressona sense motiu i quasi sempre com a fluïu dels éssers que hi viuen. Els criatures que habitin al seu dessota tenen conceptes de felicitat i honor, d'amor i solidaritat, que no és possible de comprendre donis del punt de vista dels classes més altes. Un d'aquests de sota és el bastaix Franz Biberkopf. Viu en una harmonia tan ingènua amb el seu entorn que per a ell no hi ha ni intern ni extern, el món l'omple del tot, la seva ànima és dins del món, quasi no te un perfil personal. Només el distingeix la qualitat de «demanar a la vida alguna cosa més que un tros de pa». Alfred Döblin, novell•llesta i assagista alemany nascut a Szczecin (Stettin) l'any 1878, és va criar, va anar a l'escola i més tard va exercir la medicina i la psiquiatria a Berlín, en el districte de l'Alexanderplatz. El 1933 va haver d'exiliar-s'a França i l'any 1940 als Estats Units. A acabar la guerra va tornar a Alemanya i va morir a Emmendingen l'any 1957. Aquest llibre va rebre el premi Crítica Serra d'Or de traducció l'any 1988.