Dues actituds davant el text original marquen la relació de Borges amb Homer i Virgili: el «oportú desconeixement del grec», d'una banda, i la «nostàlgia del llatí», per un altre. Si tot text és un text referible a un altre, si en tot text cal trobar un text previ o subterrani, i fins i tot en el primigeni és possible trobar els posteriors, les obres d'Homer i Virgili exerceixen aspectes complementaris en el que a la pràctica i la teoria de la traducció borgiana es refereix. El fenomen de la traducció a Borges no té a veure amb el material trasllat d'una llengua a una altra, sinó amb una idea molt més profunda i complexa que implica, abans de res, el caràcter proteic de la literatura. Des d'aquest punt de vista, la traducció no seria més que la pròpia literatura, la incessant literatura.