El Anticristo és una crítica demoledora del cristianisme i dels fonaments de la cultura occidental. La segona obra de Nietzsche que Herder publica en màniga, una oportunitat per iniciar-se al pensament d'aquest filòsof. Síntesi Bogeria fruit de l'enfonsament de l'últim Nietzsche? Vol enlluernador de l'esperit humà? El Anticristo és una crítica demoledora dels fonaments de la cultura occidental. Segons l'autor, el cristianisme és la causa dels mals socials, una moral d'esclaus fruit del ressentiment dels febles contra els forts; una moral, desenvolupada per sant Pablo després de la mort de Jesús, que divinitza el no-res, que nega i falsifica la realitat i construeix un «món de pures ficcions». Enfront dels valors decadents, Nietzsche reivindica la virtut de l'esperit lliure, doncs la vida és «instint de creixement, d'acumulació de forces, de poder». Per a l'autor, la data de finalització de l'obra era tota una efemèride, l'últim dia del cristianisme i el primer d'una nova època, el dia de la «llei contra el cristianisme». «L'Església va crear misèries per eternitzar-se, viu de misèries [...] Des d'avui? Transmutació de tots els valors!» Autor Friedrich Nietzsche (Röcken, 1844-Weimar, 1900), filòleg clàssic i filòsof alemany, és un dels pensadors més destacats del segle XIX. Juntament amb Marx i Freud, els altres dos «mestres de la sospita», ha exercit una enorme influència en la filosofia de l'últim segle. El conjunt de la seva obra és una crítica radical dels fonaments de la cultura occidental i un intent de superar el que per a l'autor eren valors decadents caracteritzats pel ressentiment contra la vida.