El periple nu i descarnat d'un mariner a la deriva. I el relat que li va costar l'exili a Gabriel García Márquez. «El meu llibre preferit, i el primer que vaig escriure.»
Gabriel García Márquez Amb aquest llibre, Gabriel García Márquez es va descobrir a si mateix com un narrador. No obstant això, la intenció primera era escriure un reportatge sobre un home, Luis Alejandro Velasco, que va estar deu dies a la deriva en una bassa bressolada pel mar Carib. El futur Nobel de Literatura i llavors jove reporter que era García Márquez va escoltar el relat dels fets de boca del seu protagonista i els va transformar, tal vegada sense pretendre-ho, en un prodigiós exercici literari, una narració escarida i vigorosa on batega el pols d'un gran escriptor. La publicació per lliuraments del reportatge en L'Espectador de Bogotà va suposar un xivarri polític considerable -es revelava l'existència de contraban il·legal en un buc de l'Armada colombiana, la qual cosa va costar la vida de set mariners i el naufragi, més afortunat, de Velasco- i l'exili per al seu autor. «El 22 de febrer ens va anunciar que tornaríem a Colòmbia. Teníem vuit mesos d'estar en Mobile, Alabama, Estats Units, on l'A.R.C. Caldas va ser sotmès a reparacions electròniques i dels seus armaments. En els dies de franquícia fèiem el que fan tots els mariners en terra: anàvem al cinema amb la núvia i ens reuníem després en Joe Palooka, una taverna del port, on preníem whisky i armàvem una brega de tant en tant.» La crítica va dir...
«La seva narració més perfecta.»
El País