La passió de Rodin per l'arquitectura flueix pels dibuixos de pòrtics, columnes, capitells, cornises i motllures, executats tots ells des d'una línia lleugera, dinàmica, desbordada en centenars d'arabescos errants, que revelen les tensions i els límits als quals tota obra construïda ha d'enfrontar-se: un transitar entre l'aire i la matèria, entre la idea i la seva execució, entre la paraula i la imatge, entre l'harmonia de l'art clàssic i la convulsa bellesa present en l'obra del seu admirat mestre Miguel Ángel.