El narcisisme i exhibicionisme exacerbats per la "societat virtual" del segle XXI amenacen amb la desaparició de l'Eros. Estan en perill d'extinció el misteri, la fantasia, l'amor, l'erotisme, fins i tot la protesta política? La proclamació neoliberal de la llibertat es manifesta en realitat com un imperatiu paradoxal: sigues lliure. Domina una economia de la supervivència en la qual cadascun és el seu propi empresari. El neoliberalisme, amb els seus desinhibits impulsos narcisistes del jo i del rendiment, és l'infern de l'igual, una societat de la depressió i el cansament composta per subjectes aïllats. Els murs i les fronteres ja no exciten la fantasia, doncs no engendren a l'altre. Atès que l'Eros es dirigeix a aquest altre, el capitalisme elimina la alteridad per sotmetre-ho tot al consum, a l'exposició com a mercaderia, per la qual cosa intensifica el pornogràfic, doncs no coneix cap altre ús de la sexualitat. Desapareix així l'experiència eròtica. La crisi actual de l'art, i també de la literatura, pot atribuir-se a aquesta desaparició de l'altre, a l'agonia de l'Eros. Amb tota seguretat no hi haurà una política de l'amor. No obstant això, les accions polítiques comuniquen amb l'Eros, doncs suposen el desig comú d'una altra forma de vida. L'amor interromp la perspectiva de l'un i fa sorgir el món des del punt de vista de l'altre, de la diferència. Així, l'Eros constitueix una font d'energia per a la protesta política. Es manifesta com a aspiració revolucionària a una societat completament diferent. És més, manté en peus la fidelitat a l'esdevenidor. Byung-Chul Han, d'origen coreà, va estudiar Filosofia a la Universitat de Friburg i Literatura alemanya i Teologia a la Universitat de Munic. En 1994 es va doctorar per la primera d'aquestes universitats amb una tesi sobre Martin Heidegger. En l'actualitat és professor de Filosofia i Estudis culturals a la Universitat de les Arts de Berlín. És autor de més d'una desena de títols, dels quals s'han traduït al castellà, a més de la present obra, La societat del cansament i La societat de la transparència.