A camí entre el relat llarg i la novel·la curta -alguns dels treballs recollits en aquest llibre superen els quaranta folis- Jo vaig veure a Nick Drake (homenatge al gran músic britànic mort en 1974) recull cinc narracions d'Eduardo Jordá que per la seva temàtica resulten atípiques en el panorama literari espanyol. En tots elles queda palès l'interès del seu autor per la cultura pop: la música moderna, el cinema, la literatura. I totes es desenvolupen fora d'Espanya: Anglaterra, un paradís de surfistes en el Pacífic mexicà, el parc Eurodisney de París, Long Island i un hotel en la costa de Tunísia. Partint de fets relativament quotidians, els personatges es veuen enfrontats als fantasmes del passat, un misteriós món de records perduts en la memòria que seran decisius per alterar el curs de les seves vides. Una vides en les quals, freqüentment, la traïció, la mentida i la fragilitat de l'amor acaben per tenir un paper cabdal.