Estació de Milà narra, amb un estil més propi d'un blog que d'una novel·la a l'ús, cinc dies en la vida d'una dona, lliure, independent i audaç, mentre la seva mare agonitza. En aquest moment crític, ella segueix en tant que sigui possible amb la seva vida al mateix temps que afloren els eterns conflictes entre germans, el pes de l'educació, un sexe sense traves, el món gai, l'amistat, les relacions de parella, la dona enfrontada a una nova societat, les seves debilitats i la seva força, la indefensió davant la imminent mort de la mare, la nostàlgia cap a aquest temps de la infantesa sense responsabilitats, l'eterna intransigència social davant situacions que se surten del normal... I tot transcorre en un temps en què es revela que el sistema ha arrasat amb el respecte cap a gairebé tot. L'autora observa el món amb tanta lucidesa com a humor, nostàlgia i tendresa.