Unes saboroses reflexions del gran Umberto Ressò sobre l'ofici d'escriure. Comencem pel títol: per què Confessions d'un jove novel·lista si el eximio professor és a punt de complir els vuitanta anys? Doncs perquè la seva estrena com a narrador es remunta a 1980 i, per tant , Umberto Ressò pot permetre's el luxe de parlar de joventut en aquests menesters i comentar a més que li queden uns cinquanta anys de carrera... Així comença aquest text d'assajos, on el gran intel·lectual explica com es va apropar a la ficció sent ja un autor reconegut com a gran assagista, com prepara cadascuna de les seves novel·les abans de posar-se a escriure, com crea els seus personatges i la realitat que els envolta. Després també ens parlarà de la buscada ambigüitat en què l'escriptor es manté de vegades perquè els seus lectors se sentin lliures de seguir el seu propi camí en la interpretació d'un text. I de l'ambigüitat passem a la definició dels personatges d'una novel·la i a la capacitat d'un escriptor per manipular les emocions del lector. Per què en general no plorem si un amic ens explica que la núvia ho ha deixat i en canvi molts ens emocionem en llegir l'episodi de la mort d'Anna Karenina? Com a fermall final, una reflexió sobre la passió de Ressò per les llistes, que explica la seva peculiar manera de veure el món. Tot en aquest deliciós text són preguntes que Ressò planteja i respostes enginyoses que ell mateix proposa, amb aquest aire sorneguer que ho distingeix i converteix cada anècdota en una lliçó de vida. Ressenya: «Captivador, brillant... Un llibre juganer.» The Guardian