L'edició actualitzada de la gran biografia de Juan Carlos I. Hi ha dos misteris centrals en la vida de Juan Carlos, un de personal, l'altre polític. Com explicar l'aparent serenitat amb que Juan Carlos va acceptar que el seu pare ho lliurés, amb caràcter general, lligat de peus i mans al règim de Franco? En una família normal, aquest acte s'hauria considerat una espècie de crueltat o, com a mínim, una desaprensiva irresponsabilitat. Però una família real no és «normal», i la decisió d'enviar a Juan Carlos a Espanya responia a una «superior» lògica dinàstica. El segon misteri estreba en com un príncep procedent d'una família amb tradicions autoritàries, obligat a actuar dins d'unes «normes» franquistes, i educat per ser la pedra angular d'un complex pla per a la continuïtat de la dictadura, es va comprometre fermament amb la democràcia. Paul Preston, un dels historiadors que més llum ha llançat sobre la història d'Espanya al segle XX, ha actualitzat la seva gran obra sobre el rei Juan Carlos, en la qual aborda les conflictives relacions amb el seu pare, la seva educació encaminada a perpetuar el règim de Franco, la seva aposta per la democràcia, el seu enfrontament al colpisme fins a arribar a la plena consolidació de la monarquia parlamentària i l'evolució de la monarquia des de llavors. El resultat és un llibre rigorós i escrit amb una prosa vibrant que ens ofereix un retrat humà i polític de l'home que es va proposar ser el «Rei de tots els espanyols». La crítica ha dit... «Una obra esplèndida, que a manera de biografia no autoritzada, ens ofereix una visió de l'Espanya contemporània.» Marius Carol, La Vanguardia «De lectura obligada per tots quants s'interessin per la nostra història més recent.» Charles Powell, El cultural «Un llibre formidable.» Luis María Anson «Una biografia excel·lent.» Sunday Estafis «Una obra rigorosa que a més és una història fascinant. El seu gran mèrit és recordar-nos que enmig de totes les batalles dinàstiques, les conspiracions polítiques i l'especulació dels mitjans hi ha un ésser humà que sovint ha estat molt sol.» The Economist