Opus dei, «obra de Déu» és la definició de la litúrgia segons la doctrina de l'Església catòlica. A primera vista, es refereix a l'exercici del ministeri sacerdotal separat de la praxi que governa les altres esferes de la vida. Però es tracta d'una separació només aparent que tanca un arcà. És en això en el que se centra la investigació arqueològica de Giorgio Agamben. Una manera de filosofar que sap com cap altre il·luminar, en els conceptes més comuns, petjades amagades, reveladores de filiacions insospitades. Arribar a l'essència del «misteri del ministeri» significa llavors descobrir, després d'haver tornat a recórrer el procés d'elaboració teològica que es remunta al cristianisme primitiu, la importància immensa del officium -el terme llatí per a «litúrgia»- en la concepció mateixa de la modernitat a Occident. La idea de l'ésser, l'ètica, la política i l'economia no tenen més paradigma que el del officium. Del funcionari al militant, l'acció humana s'ha configurat segons el model de procedir del sacerdot, en el qual el que és l'home es redueix al que l'home ha de fer. Una estratègia en la qual el pensament sismográfico de Agamben registra les primeres fissures.