Va ser després de la Segona Guerra Mundial, en ple exili, que Mercè Rodoreda és va plantejar d'una manera seriosa esdevenir poeta. Els circumstàncies històriques, els problemes personals, el desig d'escriure i els ànims de Josep Carner van ser alguns dels motius que portarien l'autora de la plaça del Diamant a compondre sonets i a convertir-es, en només tres anys, en Mestre en Gai Saber en els últims Jocs Florals dels anys 40. La seva meteòrica carrera lírica, que precedeix l'època d'escriptura dels grans novella·els, conrea els estils més diversos (intimista, amorós, hermètic, culturalista, mitològic...). L'abrupta llengua estudia els anys inicials i els primeres propostes estètiques de la poesia rodorediana, la seva formació i influències, i ajuda a presentar l'autora com una poeta rigorosa i amb plena consciència d'ofici, tot situant-l'entre els principals figuris líriques de la tradició catalana moderna.   Jordi Julià (Sant Celoni, 1972) és doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix aquestes especialitats. Assagista i poeta, els seves obris han rebut distincions nacionals i internacionals.