«Som una generació enganyada», però «no som una generació perduda», proclama en aquest llibre Beatriz Talegón, la jove socialista que va plantar cara a la cúpula del socialisme internacional, reunit en un hotel de cinc estels, i va reclamar als seus líders el dret a la política, sense avergonyir-se. Als seus trenta anys, l'autora és part d'una generació nascuda en democràcia, amb accés a l'educació i a la sanitat públiques, amb la tolerància com a insígnia, que rebutja «seguir pagant els plats trencats per uns altres», perquè «arribem aquí amb les mans netes i amb la convicció que ara ens toca a nosaltres exercir un paper fonamental. No som part del problema, volem ser part de la solució». La seva és una generació que va assumir els seus drets com l'aire que respira, sense pensar mai en què podria arribar a perdre'ls. Que desconeix una part important del seu passat perquè el silenci ha estat, sovint, la cura del dolor al nostre país. Quin alternatives tenim per comprometre'ns amb el ben comú? Serveix el compromís per uns valors ratllats de romàntics en organitzacions obsoletes per resoldre problemes urgents que condemnen el nostre futur? Té encara sentit militar en un partit polític? Hi ha espai per a l'acció política transformadora des de la democràcia que hem heretat? Són algunes de les preguntes que aborda Beatriz Talegón en un text que és una invitació il·lusionada a defensar el valor de la política com a instrument vàlid per als reptes del món actual. Una crida al compromís de la joventut en la transformació social.